Les etapes del dibuix infantil
A partir de l’autor Viktor Lowenfeld (1903–1960) que va ser un professor d’educació artística en la Universitat Estatal de Pennsilvània, que va ajudar a definir i desenvolupar el camp de l’educació artística als Estats Units. A l’any 1947 va publicar Creative and Mental Growth, que es va convertir en el llibre més influent en educació artística durant l’última meitat del segle XX. Aquest llibre descriu les característiques de les produccions artístiques dels infants en cada edat que resumim a continuació:
1ª.- ETAPA DEL GARGOT. Els començaments de l’autoexpressió. De 2 a 4 anys:
El nen reflecteix aquí en el seu traç creador el seu desenvolupament intel·lectual i emocional. Dibuixa amb molta energia, encara que és flexible per a canviar els seus moviments. El nen gaudeix amb el seu desenvolupament kinestésico, amb els seus gargots i va aconseguint un control visual sobre ells. Es comporta independent d’influències exteriors.
El nen viu experiències que reflecteix en els seus dibuixos quan comença a assignar-los noms. Els dibuixos evolucionen des d’una sèrie de traços a l’atzar cap als dos anys, que es transformen en moviments continus o controlats sis mesos més tard, fins a convertir-se en moviments molt més complicats quan l’infant comença a assignar-li noms.
2ª.-ETAPA PRE-ESQUEMÀTICA : Els primers intents de representació. De 4 a 7 anys:
L’infant ja comença a crear de manera conscient unes certes formes que tenen alguna relació amb el món que el rodeja.
Aquesta etapa sorgeix a partir dels últims períodes del gargot i és l’inici de la comunicació gràfica. Els traços i gargots van perdent cada vegada més la seva relació amb els moviments corporals, i ara són controlats i es refereixen a objectes visuals.
L’infant tracta d’establir una relació entre ell i el que intenta representar.
Generalment, cap als 4 anys l’infant fa formes que es poden reconèixer i cap als 5 anys es pot observar, gairebé sempre, persones, cases, arbres…
Al voltant dels 6 anys les figures han evolucionat fins a constituir dibuixos distingibles i amb un tema. En aquesta etapa està buscant el que es convertirà en el seu esquema personal per això es perceben canvis constants de formes simbòliques, per tal d’expressar els elements quotidians com la figura humana, animals o construccions. És el començament real d’una comunicació gràfica
3ª.-ETAPA ESQUEMÀTICA : El concepte de forma. De 7 a 9 anys:
L’esquema té el seu desenvolupament màxim al voltant dels 7 anys i es refereix tant a les persones, com a l’espai i els objectes.
L’important d’aquesta etapa és que el l’infant descobreix que existeix cert ordre en les relacions espacials, ja no pensa en objectes aïllats sinó que estableix relacions entre els elements i es considera a si mateix com una part de l’entorn.
4ª.-ETAPA INICI DEL REALISME : De 9 a 12 anys:
En aquesta etapa l’infant intenta adaptar la seva creació artística el més similar a la realitat que l’envolta.
I és que l’infant descobreix que és membre d’una societat. També hi ha un inici del desenvolupament de la independència social respecte als adults. Aquesta és una part fonamental del procés de desenvolupament i un pas important en la interacció social.
BIBLIOGRAFIA
LOWENFELD,V (1994): «Desarrollo de la capacidad creadora». Ed. Kapelusz, 2ª Edició.